LA DISPLASIA DE COLZE CANINA

Tot i que la displasia de cadera, és de lluny la patología articular més coneguda per la majoria de propietaris, la de colze és un problema articular de primera magnitud, i que atés que afecta amb freqüència a races grans i mitjanes sería bó explicar a grans trets les diferents patologies o lessions que engloba.

Recordem que l’articulació del colze està formada per radi ,cúbit i húmer, i que entre tots tres aconsegueixen uns moviments de flexió i extensió de entre 35º i 160º, també es donen altres moviments com els de la pronació i supinació (girar cap a un costat i l’altre) d’uns 60º.

Qualsevol alteració hereditària que provoqui canvis en l’articulació es podría considerar displasia.Les més freqúents són: malaltia dels coronoides (la més important és la fragmentació del coronoides medial). En segon lloc la no-unió del procés anconi.La tercera és la incongruència del colze(per un creixement anòmal del radi o del cùbit l’un vers l’altre, o per un alteració en la forma de la tróclea del cúbit. Finalment podríem parlar de la Osteocondritis dissecant del còndil humeral.

La majoria d’aquestes patologies es comencen a observar als animal joves d’entre 4 i 5 mesos d’edat , tot i que poden començar més joves i fins tot donar símptomes més tard quan la patología ha acabat produint dolor associat a l’artrosi secundària que s’esdevé arrel de la displasia. Per aixó és tant important valorar si la forma de caminar del nostre animal, és normal , o no , donat que moltes vegades la coixera és molt lleu i fins i tot imperceptible, i l’únic símptoma és una rotació externa de la mà. En cas de dubte consulteu sempre al vostre vterinari, que será el que finalment us comentarà les posibles formes de diagnosticar la patología.

Les formes més freqúents de diagnòstic , són, exploració per part del traumatòleg, la radiología, la ressonància , el tac, l’anàl.lisi del líquid articular(sinovial),i l’artroscòpia.

Els tractaments varien molt en funció de l’edat de l’animal ,el tipus de displasia i la presència o no d’artrosi .En molts de casos el tractament és quirúrgic, i de cara al pronòstic és fonamental , actuar el més ràpid posible, ja que un cop instaurada l’artrosi moltes vegades l’única opció viable, és l’ administració crònica d’ antiinflamatoris. Actualment també hi han al mercat unes prótesis de colze per animals grans amb artrosi , pero la seva col.locació és encara residual.

Alfredo Ortega .Veterinari